En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà que fa que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés «mig home». Per això, en lloc de formar-se per esdevenir un guerrer, com la resta dels homes de la seva estrip, s’ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l’última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei. Després d’una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà de sobte tot sol en un món governat per la força física i els cors freds. Incapaç de dur una armadura o d’aixecar una destral, haurà d’afilar i aguditzar la seva intel·ligència. Però una estranya germandat d’ànimes perdudes s’aplega al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l’home que li agradaria ser.

L’Espina Bathu és una de les poques noies de Gettland que ha rebut el do de la mare Guerra. Desesperada por venjar la mort del seu pare, viu per la lluita, però després d’un tràgic accident en el quadrat d’entrenament, l’instructor la titlla d’assassina i esdevé una proscrita. Escapolint-se del destí, la jove queda atrapada en una conspiració quan s’embarca en la nau del pare Iarvi, un clergue molt astut. Juntament amb la resta de la tripulació, l’Espina solcarà mig món buscant aliats per lluitar contra el despietat Alt Rei, i aprendrà lliçons duríssimes a còpia d’enganys i de sang. En aquest viatge l’acompanya el jove Brand, un guerrer que odia matar. Tot i que en una societat tan bèl·lica com aquesta se’l considera un fracassat, el periple pel Mar Trencat li oferirà una oportunitat inesperada de redimir-se als ulls de tothom.

La princesa Skara ha vist com tot el que estimava es convertia en sang i cendra. La seva dinastia ha estat aniquilada i en ser ella l’única supervivent haurà de vèncer l’aflicció i el terror, agusar la ment i lluitar com a reina de Throvenland. El pare Iarvi ha recorregut un llarg camí i ha passat d’esclau esguerrat a clergue poderós. Ha aconseguit que els seus antics enemics esdevinguin els seus aliats, i ha assolit la pau, per bé que inestable. Però ara l’àvia Wexen organitza un exèrcit mai vist d’ençà que els elfs es van enfrontar a Déu. Tothom es prepara per a la batalla que s’està gestant i en Raith, el portador de l’espasa de Grom-gil-Gorm, també. Per a ell, la presència de l’Skara és un bàlsam per a qualsevol ferida. I l’Skara, al seu torn, detecta, sorpresa, que el somriure d’en Raith és com una flama capaç de caldejar la nit més gèlida. N’hi ha que han nascut per lluitar, potser per morir. D’altres s’estimen més viure en la llum. Però quan la mare Guerra estén les seves ales, amenaça de sumir tot el Mar Trencat en la foscor més profunda.

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que tothom creu executat. A la fi, la recerca policial, les angoixes d’una jove novícia, els experiments quimèrics d’un jutge i un metge forense i els intents de l’orde marista d’aconseguir l’alliberament conflueixen en un final emotiu i espectacular. Crim de sang és un thriller d’atmosfera gòtica, una novel·la policíaca situada a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa. Una gran història sobre l’enfrontament entre dues formes essencials: el mal i la vida mateixa.

Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Estudis filosòfics» de la sèrie de novel·les de Balzac «La Comèdia humana».

Balzac recrea i fon hàbilment en aquesta breu novel·la dos dels mites més recurrents dels escriptors romàntics: el del pacte diabòlic i el del Jueu errant. Tota la trama s’estructura en una cadena de pactes diabòlics que semblen no tenir fi. Ocorre quan Castanier, caixer de Nucingen, gairebé arruïnat per la seva amant Aquilina, es prepara per desviar una gran quantitat de diners i donar-se a la fuga. Melmoth —l’heroi mític de la novel·la gòtica de Charles Robert Maturin— a qui Satanàs ha donat un immens poder a canvi de la seva ànima, s’ofereix a comprar l’ànima de Castanier…

«Àngels Obscurs» és la història d’una història. La història de com la llegenda i la fantasia s’entrellacen en un marc incomparable on l’amor, la rebel·lió, la màgia i el misteri s’executen en una realitat convertida en mite, el punt central que va reobrir la més arcaica de les ferides, la guerra eterna desenvolupada en l’inici dels temps. Katye Bennington és l’última dels Bennington, la família que des de segles ençà ha viscut a la vora del llegendari llac Irwa, la llar dels misteris i fantasioses històries que tenyeixen de màgia els contes de Green Valley. La Katye comença a experimentar estranys somnis i visions inexplicables mentre entren a la seva vida els germans Kim i Jeremy Doots. Poc a poc anirà descobrint els poders que posseeix i la veritable història de les seves avantpassades a mesura que discerneixi la veritat de la mentida de la increïble i fantàstica història d’amor que ha servit de recurs infinit de llegendes i contes, la història de l’àngel Irwa i la seva pròpia avantpassada, la Irina Bennington. Estirant el fil, no tan sols començarà a entreveure la veritat, sinó que es veurà involucrada en la guerra eterna iniciada en els primers capítols de la història, el conflicte entre els Àngels Obscurs, descendents de Llucifer i els Purs, els qui van lluitar amb l’arcàngel Mikah’El per expulsar-los del Cel, una guerra on mai s’haurien d’haver ficat els humans, però que la innocència i error de la Irina va reobrir en forma d’una ferida que ara demana ser curada d’una vegada per totes. La Katye, en Jeremy i la Kim, juntament amb tota la família Armas, els Àngels Obscurs, s’uniran per fer front a l’amenaça que plantegen els Purs, per protegir a la pròpia Katye i per tancar per sempre més una història que ja fa massa temps que és viva i latent. Les llàgrimes vesades per Irina teixeixen poc a poc la narració donant forma al que mai ha estat revelat.

L’any 1213, les tropes catalanes van obtenir una victòria aclaparadora a la batalla de Muret i aquest fet va marcar decisivament el seu destí. En poc temps Catalunya es va convertir en un dels grans imperis de l’Europa occidental i amb mà de ferro va imposar la seva hegemonia en els territoris veïns. Ara, però, vuit-cents anys després, els temps de pau i prosperitat comencen a esvair-se sota l’ombra d’una revolta incipient a Mossaràbia, un petit poble que, tip dels abusos, reclama la independència de Catalunya. El vell Màrius Gal·lè i el seu deixeble, l’agent Bernat de Tallaferro, són els encarregats de dirigir i mobilitzar les forces civils, polítiques i militars, i d’activar la xarxa de la diplomàcia internacional per mirar de sufocar la revolta. Amb la novel·la Germans del sud, Hèctor Bofill capgira els termes de la història i ens ofereix una epopeia amb molt d’humor que arrossega el lector per un huracà de lluites de poder i de passions viscerals. La narració d’un conflicte que pot evocar un món fruit d’una imaginació literària desbordant o de la realitat profunda que vivim en el present.

En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament al·legòric sobre la condició de home contemporani, sempre «alienat», mutilat, impossibilitat d’assolir la integritat? Les invencions de Calvino, com ja ens ha demostrat en altres obres, s’obren a un gran ventall de significats.

Un bon dia, el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, sortí al jardí i grimpà a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, això havien estat ganes de no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des de sobre, el comprengué millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l’amor —també entre les branques—, esdevingué un gran pensador. Es cartejava amb els filòsofs Voltaire i Rousseau. Les seves idees avançades el convertiren gairebé en un líder polític del seu país. Evidentment, gaudia d’una posició molt favorable per a influir sobre la història del seu temps.

«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor». Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El cavaller inexistent. La sàtira de Calvino ens afecta directament, interessa l’home d’avui, perquè les situacions que hi descriu són ben actuals. I és que enmig dels fets grotescos, de batalles, duels i naufragis, no tardem a descobrir la seva força: una moral activa i una actitud irònica i melangiosa, una aspiració a la plenitud de la vida, a la humanitat total.

Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible: el país de les meravelles, habitat per un seguit d’animalons amb qui es relaciona com si fossin persones. La barreja de somni i realitat en un espai imaginari, ple de personatges fantàstics i d’objectes animats, va permetre a Lewis Carroll presentar una caricatura de les convencions socials que és, encara avui, una obra mestra divertidíssima, intel·ligent i captivadora.

La metamorfosi insòlita d’una atractiva dependenta de perfumeria és la peripècia central d’aquesta faula alhora càndida i violenta. Marranades és una al·legoria futurista de la vida quotidiana a qualsevol gran ciutat europea, una sàtira cruel i irònica del consumisme que ens domina, un retrat despietat de gent sense escrúpols: polítics luxuriosos, neonazis avorrits i presentadors de tele-escombraries. Amb un erotisme pervers i falsament ingenu i amb un llenguatge poètic i corrosiu, Marie Darrieussecq construeix, en uns inesperats escenaris parisencs, una paròdia de la vida urbana actual i ens arrossega fins més enllà de la nostra època, cap a un possible i inquietant segle XXI.

En aquesta història nadalenca de fantasmes, Charles Dickens va crear un dels seus personatges més populars, el vell Scrooge. Ganyó, roí, gasiu, espremedor, avar, escanyapobres i, sobretot, remugaire, Scrooge és del tot insensible a l’amabilitat i a l’esperit del Nadal. Fins que se li apareixen els tres esperits que li fan veure que va per mal camí. Amb ells repassa la tristor del seu passat, l’amargor del present i la condemna que l’amenaça en el futur si no canvia la seva actitud davant la vida. Scrooge aprèn la lliçó, una lliçó que l’acostarà a la felicitat. La ironia, el retrat social i la narració exemplificativa es barregen en una de les obres més recordades de Dickens.

Jeroni Joan Roger, un noble llest i hàbil, fill del comte de Montdrach, recorda en Dies d’ira els esdeveniments prodigiosos i increïbles que ocorregueren els primers dotze dies de juliol de 1547, vinculats amb la mort del seu notari, Carles Miquel Descó, amb qui mantenia una relació obscura i clandestina. Convençut que és Déu qui gestiona el seu destí i els seus actes, Jeroni Joan anirà desvelant, sota l’aparença d’un llibre de memòries, una seqüència de fets fantasiosos i irreals que configuren un joc literari que demana la complicitat del lector. Una història de desitjos amagats plena de referències culturals a l’època en què se succeeixen uns fets tan extraordinaris.

Venècia, bella i torbadora, és l’escenari d’aquesta inoblidable novel·la d’aventures plena d’imaginació i fets sorprenents. Els germans orfes Pròsper i Bonifazius (Prop i Bo pels amics) han fugit de casa de la seva cruel tieta després de saber que els vol separar. Els nois aconsegueixen arribar amb tren a Venècia, on coneixeran el Senyor dels Lladres, un misteriós jove que gràcies a petites heroïcitats es converteix en el cap de la colla de nens i nenes amb què viuen Prop i Bo. El Senyor dels Lladres i els seus amics tenen dos fronts oberts: alhora que han d’evitar el detectiu que vol fer tornar els protagonistes a casa la tieta, hauran de resoldre l’enigma que envolta una peça d’art dotada de poders màgics.

El terrissaire Opòton el Vell va formar part de l’expedició asteca que va deixar la costa mexicana per travessar el Mar en direcció a l’orient. Ell i els seus companys van descobrir Europa (més precisament, Galícia) abans del que la història ha consignat com el descobriment d’Amèrica per part de Colom. Paraules d’Opòton el Vell és la crònica d’aquesta expedició, tal com el mateix Opòton l’escriu, en llengua nàhuatl, quan ja té «vint vegades quatre anys» i quasi només hi veu «amb la polpa dels dits». Sobre la base d’aquesta «conquesta al revés», i jugant amb la ironia i la paròdia, Avel·lí Artís-Gener proposa una reflexió intel·ligent sobre el centrisme dels universos culturals i l’esterilitat de les conquestes armades que és, alhora, una novel·la divertíssima i plenament vigent.

En el món de Terramar hi ha dracs i espectres, talismans i poders, i les lleis de la màgia són tan inevitables i exactes com les lleis naturals. Un principi fonamental regeix en aquest món: el delicat equilibri entre la mort i la vida, que molts pocs homes poden alterar o restaurar, ja que la restauració de l’ordre còsmic correspon a l’individu que es governa a si mateix, l’heroi complet capaç de donar el pas últim, enfrontar-se a la seva pròpia ombra, que és por, odi, inhumanitat. Aquesta és la gran aventura iniciàtica de Ged, aprenent de mag… La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

El mag Ged segueix aquí la seva educació vital, el seu recorregut iniciàtic, en circumstàncies que posen a prova els seus poders i, quan fracassen, el seu seny enraonat i persuasiu. En la solitària illa d’Atuan, les fosques i silents sacerdotesses han de guardar unes tradicions, uns secrets i uns tresors que l’aparició d’en Ged farà trontollar. Només la lluita espiritual i intel·lectual amb Arha, la jove elegida per al més alt càrrec, possibilitarà, quan el fracàs d’en Ged sembla gairebé consumat, el capgirament total de la situació. La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

Arren, el jove príncep d’Enlad, és enviat pel seu pare a Roke, l’illa dels savis, per a demanar consell a l’Arquemag Ged per un estrany i inexplicable malestar que està desolant l’Arxipèlag de Terramar. La màgia està perdent el seu poder, els cants estan sent oblidats i els homes i animals emmalalteixen o embogeixen. Ged s’embarcarà amb el jove Arren a la recerca de l’origen en un món de dracs, de mar i de màgia que l’envia fins a una costa desolada d’una illa llunyana i perduda. La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.